Digues el que vulguis de Marie Kondo i de la seva teoria de llençar tot allò que no necessites, però el fet és que ha aconseguit portar a la llum un punt de vista trencador que ha captat l’atenció arreu: la diferència entre endreçar i netejar. L’aprenentatge que n’obtenim és que el fet que s’ensenyés molta gent a netejar, no vol dir que també se’ls ensenyés a endreçar. Feien una cosa, però volien el assolir el resultat de l’altra. Kondo ens ha ensenyat que netejar té a veure amb la higiene i que endreçar té a veure amb l’organització i la categorització, la qual cosa és aplicable a tota la casa i té un gran efecte en tota la vida d’una persona.
És molt fàcil no fixar-nos en termes que ens sembla que ja coneixem pel simple fet de ser humans. En el mateix sentit, cal diferenciar clarament un altre parell de paraules: coneixença i connexió.
Sovint utilitzem els termes coneixença i connexió com a sinònims totalment intercanviables, sobretot al lloc de treball, però es tracta de dues formes d’interacció diferents. Observar ambdós conceptes amb tant de detall pot semblar excessiu, però entendre’n malament la diferència és la causa principal per la qual tants esdeveniments de treball en equip i de networking ( English ) no acaben de funcionar. Els caps intenten establir connexions amb els seus empleats ( English ), però normalment no van més enllà de facilitar les condicions per a la coneixença. Un cop entenem la diferència entre conèixer-se i connectar, podem començar a programar esdeveniments al lloc de treball ( English ) d’una altra manera (tenint en compte la finalitat que s’hi amaga al darrere), i això farà que tinguem èxit.
Què implica conèixer-se?
Quan dues persones es coneixen, normalment, primer es presenten. Ho sé prou bé gràcies als set anys d’experiència treballant en la indústria de les cites per internet. Quan dues persones es coneixen, el més comú és que intercanviïn informació sobre elles mateixes en lloc d’explicar-se històries. Segurament, si heu parlat amb algú que estigui solter i busqui parella, us haurà explicat com d’esgotador és el procés. I sí, una part d’això és culpa del procés, ja que es tracta de saber gestionar el fet de, com qui llança un dau, establir un enllaç amb una altra persona, començar-hi a parlar i buscar un moment per tenir-hi una cita en persona. Però, si pareu més atenció, potser veureu que el que cansa més d’aquest procés és el fet que qui busca parella no para d’intercanviar la mateixa informació una vegada rere l’altra.
Únicament intercanviar informació no permet saber de debò com és una persona. I sense un coneixement tan important, sobretot quan es tracta de buscar parella, és molt fàcil perdre l’interès per algú. Un comentari desafortunat, anar mal pentinat un dia o no dividir el compte de la manera que a tu et sembla apropiada pot significar un “fins mai més” un cop acabada la primera cita.
Al lloc de treball és probable que seguim el mateix funcionament amb els companys de feina perquè mai no els podem conèixer més a fons. Una bona manera de comprovar que només ens coneixem i no connectem al lloc de treball és l’ús excessiu que normalment es fa dels happy hours, com si es tractés d’un esdeveniment social. És cert que és possible connectar amb algú en un happy hour, però aquestes condicions afavoreixen més aviat una presentació superficial a un grup més gran, en lloc d’una connexió profunda amb un grup més petit (que és el que ajuda a crear connexions importants entre companys de feina).
Què implica connectar?
Connectar ( English ) és conèixer molt més a fons una persona. Aporta molta energia i sol passar quan sentim a parlar d’allò que aquella persona ha viscut. Connectar és anar més enllà dels titulars i de la cortesia, sense que comporti haver de confessar totes les vulnerabilitats o aspectes de l’àmbit més íntim. Connectar pot ser tan senzill com parlar d’un capítol de Joc de trons o descriure la pizza increïble amb massa extrafina que et vas menjar ahir per sopar.
Penseu en moments en què algú us ha explicat una història i pràcticament l’heu viscuda mentre us l’explicava. D’aquesta manera, us imagineu aquesta persona en un altre context i, com a resultat, us en podeu formar una imatge més completa. No vol dir que us hagi de caure bé ni que hi hàgiu de tenir amistat, però amb la interacció feu prou per fer-vos una idea més clara de com és de veritat.
Com connectar al lloc de treball
Aquest és l’apartat on els empresaris volen trobar una llista de consells per fer que els seus treballadors connectin i que, de retruc, l’ambient de treball esdevingui més satisfactori. La cosa és que cal deixar-se de seguir una llista de consells i trucs; perquè això implica pensar de forma tàctica (per arreglar algun problema ara mateix) i no estratègica (tenint en compte l’objectiu general). Ben al contrari, cal pensar de manera holística creant situacions en què les persones puguin aprofundir més en l’altra persona i entrin en un espai on pugui tenir lloc la connexió de veritat.
Per exemple, comencem amb la pedra angular de tantes reunions de feina: el menjar. És molt fàcil pensar que només oferint menjar gratis la gent s’ajuntarà. En teoria sí, però estem buscant una unió amb sentit, no només logística. Quan demanem menjar per a una reunió d’equip, pensem en restriccions de dieta, al·lèrgies i en les preferències del grup. Però… i si féssim del menjar una eina per realment saber més coses dels nostres treballadors? A WeWork, vaig crear un concepte simple però que afavoreix la connexió. Es coneix com “El tiberi dels plats preferits”.
Anava així la cosa: Abans d’un àpat en grup ( English ), vaig enviar una enquesta molt breu i divertida al nostre equip de 15 persones, assegurant-me que hi fossin les cinc persones que acabaven d’entrar, perquè, d’aquesta manera, hi hagués experiències variades de tots els treballadors. Hi plantejava preguntes del tipus “Quin plat busques immediatament a la carta d’un restaurant?”, “Quin menjar et fa somriure?”, “A quin mai diries que no?”, “Quin et deixa sense paraules?”o “Quin representa la teva cultura o la teva vida domèstica?”
Després, vaig comprar el menjar que m’havien dit a les respostes, el vaig etiquetar relacionant què corresponia a cada membre de l’equip i ens vam reunir amb tot el menjar sobre la taula. Amb aquest procés, compartíem alguna cosa més que menjar escollit segons restriccions de dieta. Compartíem somriures, desitjos, inquietuds i preferències de tota mena. Tot d’una, el menjar havia deixat de ser un element més del menú i s’havia convertit en una nova manera d’aprendre més coses dels altres. El nostre enginyer de software, que és pakistanès, va poder parlar del peix al curri bengalí. Al dissenyador se li van il·luminar els ulls quan van aparèixer les galetes de llimona, i a la directora de l’equip li van faltar les paraules per alabar els macarrons amb formatge i oli de trufa.
La diferència entre conèixer algú i connectar-hi
Podríem haver fet un dinar normal i corrent, però d’aquesta manera ens vam poder conèixer millor i la nostra relació va fer un pas endavant. La conversa fluïa sense parar, alegre i viva. Ningú no va haver de recórrer a la típica pregunta d’ascensor o a explicar informació superficial. No es tractava d’explicar coses gaire personals, ni es va posar a ningú al punt de mira.
Crear connexions més autèntiques al lloc de treball pot ser així de senzill. Si conèixer-se només implica saber-se el nom i el càrrec d’una persona, connectar pot ser tan senzill com aprendre que al vostre company de feina li sembla que les galetes que millor combinen amb el te verd són les de llimona.
Connectar va d’anar més enllà de la informació bàsica. No cal que t’esperis a un esdeveniment fora de l’oficina. No us penseu que la conversa hagi de ser extremadament personal o dolorosa (no cal que us expliqueu tots els maldecaps de les vostres vides). No va de fer-ne un afer personal; més aviat es tracta d’obrir les portes a la personalitat de l’altra persona.
No Fields Found.Lakshmi Rengarajan és l’assessora de connexió en el lloc de treball a WeWork. Abans d’unir-se a WeWork, Rengarajan va ser la directora de disseny i estratègia d’esdeveniments a Match.com i va fundar i desenvolupar Me So Far, un fòrum de cites fora de línia que ajudava persones solteres a passar de simplement conèixer gent a connectar-hi de veritat.
