Quan una festa comença a decaure, els DJ tenen un truc infal·lible: posar un remix. «De seguida tothom es torna a animar. Els més grans reconeixen una cançó de sempre, mentre que, als més joves, els atrauen els sons barrejats que creen temes nous», explica la mil·lennista i experta multigeneracional Lindsey Pollak, que afirma que es va inspirar en això per triar el títol del seu últim llibre, The Remix: How to Lead and Succeed in the Multigenerational Workplace [‘El remix: com liderar i tenir èxit en un lloc de treball multigeneracional’].«Aquesta idea també es pot aplicar a l’oficina. Cada generació té una experiència diferent, una energia diferent i aporta talents i qualitats diferents a la mescla.»
Durant la fase de recerca, Pollak va comprovar que les empreses que treballen activament per seguir la tendència del “talent jove exclusiu” (pensa en dessuadores amb caputxa i taules de ping-pong) tenien l’avantatge de poder relacionar-se amb clients i treballadors amb molt de talent de totes les generacions a més d’innovar i resoldre problemes. Les xifres ho confirmen: segons l’estudi 2018 Randstad Workmonitor, el 86 per cent dels treballadors prefereixen formar part d’un equip multigeneracional i poder aconseguir, així, innovació i creativitat. I ara hi ha més oportunitats que mai per contractar persones de totes les generacions. Els nord-americans de més de 65 anys troben més feina ara que en els últims 50 anys, i més de 250 mil nord-americans de més de 85 anys estan en actiu.
A quines generacions pertanyen els treballadors?
Hi ha sis generacions de clients i de talents:
- Tradicionalistes (nascuts entre el 1928 i el 1945): lleials, formals i orgullosos.
- Baby boomers (nascuts entre el 1946 i el 1964): centrats en ells mateixos, optimistes i competitius.
- Generació Jones (nascuts entre el 1955 i el 1965): flexibles, oberts i capaços d’equilibrar idealisme i cinisme. Són una “microgeneració” afectada pels avenços tecnològics i el globalisme entre els anys setanta i els noranta.
- Generació X (nascuts entre el 1965 i el 1980): pioners tecnològics, independents i escèptics. Els últims es van beneficiar del boom econòmic de la dècada dels vuitanta i tot el grup va patir la bombolla “punt com” de finals de la dècada dels noranta.
- Mil·lennistes (nascuts entre el 1981 i el 1996): dependents de la tecnologia, pragmàtics i expressius, s’han fet grans a l’era dels mòbils i el Wi-Fi.
- Generació Z (nascuts a partir de l’any 1997): prudents (van créixer durant la recessió de 2008 i segurament continuen tenint problemes econòmics), molt diversos i amb un gran coneixement tecnològic. Els més joves d’aquesta generació estan començant les seves carreres.
Entendre que els clients i els companys de feina podrien ser de totes aquestes generacions pot ser un incentiu per trencar barreres a l’hora de treballar en xarxa i socialitzar.
Cinc maneres d’introduir diversitat multigeneracional al lloc de treball
Pollak ofereix aquestes maneres de fomentar la inclusió i la diversitat generacional i maximitzar-ne l’impacte.
1. L’edat només és un número
«L’edat pot acomplexar certes persones, especialment si la persona de recursos humans que les entrevista és més jove», comenta Pollak. Si tens una entrevista de feina (ja busquis feina o treballadors), no deixis anar comentaris com: «Jo ja em dedicava a això abans tu que nasquessis». No només farà que la situació sigui incòmoda per a l’altra persona, sinó que encara serà més difícil que trobeu punts en comú. Sí, potser fa més dècades que t’hi dediques, però potser teniu perfils molt similars. Busqueu què teniu en comú.
2. Recorda: d’"emprenyadors", n’hi ha de totes les edats
És molt fàcil culpar l’edat d’un comportament emprenyador d’un company (utilitzar estil de xat en els correus formals o preferir trucar per telèfon en lloc de fer servir Slack, per exemple). Però Pollak explica que, en realitat, es tracta d’un problema de personalitat. «En lloc d’assumir que el comportament d’algú no canviarà, tens dues opcions: o bé acceptes el comportament en qüestió o, si realment t’afecta a l’hora de treballar, li vas ensenyant què seria més indicat i suggereixes una solució.» Per exemple, si et molesta l’estil telegràfic d’un company, li pots comentar i parlar-li de les respostes predefinides de Gmail per respondre ràpidament.
3. Fes servir diversos canals de comunicació
«Treballar amb diverses generacions alhora és un recordatori que t’estàs comunicant amb persones concretes», comenta Pollak. «Pensa en diverses maneres de transmetre el teu missatge: hi ha gent que respondrà a les xarxes socials, alguns preferiran un podcast o un vídeo de YouTube i d’altres preferiran llegir-lo en línia o rebre un correu. No es tracta de pensar: “Ai, aquesta persona té més de cinquanta anys; doncs, potser millor que li enviï un correu”, sinó que té més a veure amb el fet que no tothom vol rebre la informació de la mateixa manera que tu. Fer servir diversos canals de comunicació tant internament com externament pot fomentar una cultura inclusiva.»
4. Crea un programa de benvinguda potent
Un dels grans avantatges d’un lloc de treball multigeneracional és que pots oblidar-te del “com s’ha fet sempre”. Però per fer-ho, has d’explicar com funciona l’oficina d’una manera clara. En lloc de donar per fet que tothom sabrà com fer servir Google Suite o Slack, pots elaborar un programa de benvinguda que ensenyi als nous treballadors com es fa en aquesta empresa. A més, donar bons exemples de maneres efectives de treballar (plantilles de correu, pràctiques per a vendes o aprendre d’un company amb experiència) pot ajudar a fer que tothom aprengui ràpidament com funciona tot sense que ningú se senti “antiquat” o “massa jove per saber fer res”.
5. Analitza la teva vida personal
«He vist que, en l’àmbit personal, la majoria de les persones no interactuen amb d’altres deu anys més grans o més joves, excepte la família», comenta Pollak. Valora la teva abundància generacional. Si tothom és de la teva dècada, Pollak aconsella que ampliïs el cercle. «Asseu-te amb algú més gran o més jove en una conferència, o presenta’t a un veí més gran o més jove que tu. Et serà més fàcil veure les coses des del seu punt de vista, i potser això et farà obrir els ulls i trobaràs el que et falta, en termes generacionals, a la teva vida professional.»
Lindsey Pollak és autora de dos best-sellers del New York Times i és assessora tant per a joves professionals que volen triomfar en l’entorn laboral actual com per a les empreses que els volen contractar, mantenir i involucrar.
Anna Davies ha escrit al New York Times, la revista New York, Refinery29, Glamour i Elle, entre d’altres, i ha publicat 13 novel·les juvenils.
